 |
|  Versión en castellano | |||||||||||||||||||||||
Cuina de Sempre amb un Toc d'Imaginació | |||||||||||||||||||||||||
El projecte Sargantana va començar allà per l'any 1997, quan vaig decidir que la Informàtica estava bé com a hobbi però no com a professió (ara passe més hores davant del PC que abans, però "sarna amb gust no pica"). Va ser en eixe any quan vaig començar el curs de Sumiller i em vaig matricular a Alacant per a estudiar Restauració. Allí vaig treballar en diversos hotels de la ciutat fent banquets, així com algun esdeveniment multitudinari en el Castell de Santa Bàrbara, fins que em vaig emprar fix en el Bar Luis, un acollidor restaurant del Barri Antic d'Alacant on Lluís Nondedeu (mestre de La Ecole Lenotre de Paris i alacantí fornit) em va ensenyar com era l'Antiga Nouvelle Cuisine, ben resolta i perfecta en punts i Textures. Mentrestant col·laborava amb Ramón Palomar en el seu programa en Ràdio España amb la nostra benvolguda Marta Vilar com a productora. Vaig suar en una arrosseria en la platja de Sant Joan i d'allí, amb els meus estris, me'n vaig anar cap a Roses (Girona). A l'abaixar de l'autobús de la Sarfa em va arreplegar una furgoneta blanca en la porta de la qual podia llegir-se (en lletres molt xicotetes): El Bulli Restaurant, bonic lloc i millor restaurant on vaig viure una experiència única al costat de grans professionals que hui s'han convertit en grans amics. Vaig començar com "commis" per a acabar la temporada com a Ajudant de Sumiller. A la meua tornada a València vaig treballar en uns quants hotels, alguns restaurants i algun banquet, així com pràctiques en NH Center, La Sucursal, Seu Xerea o Pelegrí i vaig iniciar les obres de Sargantana Restaurant, sent una realitat l'11 de setembre de l'any 2000. Després de tres anys de treball dur, nombroses jornades i col·laboracions: amb Ramón Morató (Chocovic), Ferran Centelles (El Bulli), David Escofet (Sant Pau), Oriol Balaguer, Francisco Franco(Hotel Astoria), Josep Quintana i Raquel Torrijos (Torrijos), Pelegrí i algú que de segur ara oblide (perdó per la meua memòria de "peixet"), dos caps de cuina (Julio Colomer i Vicente Torres) i molt d'esforç i diners vam veure que la "rendibilitat econòmica" d'un restaurant de nova cuina, en la ubicació que ens trobem, era prou "inquietant", malgrat que la "rendibilitat emocional" era molt alta (guies gastronòmiques, clients feliços, articles de premsa, televisió, etc...) i per això decidim donar-nos un "respir". Dos anys "sabàtics" amb diferents projectes: obertures d'un restaurant i un hotel i diverses col·laboracions així com assessoraments gastronòmics i hostalers em van donar la "força" per a tornar a Sargantana. (La veritat és que no valc per a treballar per a altres). Així doncs, des de novembre del 2005 estem de tornada amb una cuina més senzilla però sense oblidar el respecte pel producte i el nostre amor per la gastronomia, els dos motors que ens mouen per a continuar en este món. Esperem poder gaudir de la vostra companyia en este nou camí. | |||||||||||||||||||||||||
Juan Ramón Aparisi | |||||||||||||||||||||||||
| Curriculum Vitae | |||||||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
